Una flor no fa estiu

Impressions de la Trobada oberta de l'Espai Socialista

Avui 21/3/2014, la sala de les Cotxeres de Sants és plena de gom a gom.... gent del nort i del sud, gent jove i no tant jove.... Sense dubte....hi ha ganes de transformació i reconstrucció de l'esquerra catalana.

Hi ha un acord general que aquesta (re-) construcció haurà de versar en 4 àmbits:

• Des de l'esquerra, defensant l'Estat del Benestar com al pilar bàsic de la nostra econonomia
• Des de baix, amb tothom, amb els municipis i entitats petites i grans
• Amb regenaració democratica, lideratges col·lectius i amb molts acompanys/es de projecte
• Amb radicalitat democràtica, posant línies vermelles tant a la societat, com en les institucions polítiques, com en el partit

Però malaraudament, no avançar no és fàcil... falta full de ruta clar i compartir, falten lideratges que pensin més en el projecte que en la persona/cadira.... per això afirmo... que una flor no fa estiu...(vindrà aviat l'estiu?)

Enllaç: Trobada oberta de l'#espai #socialista. 21/3/2014. Les Cotxeres de Sants (Barcelona)

Govern del ZP: Més encerts que errors

Aquesta setmana ha fet 10 anys que el partit socialista, liderat pel president Zapatero va arribar al poder. La meva visió és que hi va haver: MÉS ENCERTS QUE ERRORS.

Durant aquelles 2 legislatures van sorgir grans avenços socials que em van motivar per començar a militar a al Partit dels Socialistes de Catalunya. Algunes d'aquestes victòries socials són:

• Retirada de les tropes d'Irak i impuls de l'Aliança de les Civilitzacions,
• Llei dels matrimonis homosexual, 
• Llei d'igualtat de gènere,
• Llei de la Dependència,
• Llei anti-tabac, 
• Llei de la memòria històrica
• La reforma de l'abortament

No obstant, li va faltar una visió i gestió  molt més crítica i progressiva de la macroeconomia i més força per construir una verdadera Espanya Federal (asimètrica).

Cal ser crític, cal apendre del passat per construir el present i per a què a la propera vegada puguem governar millor, però sense dubte aquest va ser un bon exemple de què amb l'esquerra socialment s'avança més. Gràcies a tots/es els que ho vau fer possible!

Adjunto un article on és poden veure els "bons" i "no tan bons" moments del govern liderat per Zapatero: http://www.huffingtonpost.es/2014/03/13/14-marzo-zapatero_n_4956859.html?ref=topbar

Creia, crec i creuré en una Aliança de Progrés per Catalunya (reflexions després de l'1 de Febrer)

(Publicat al Diari L'Hora el 2/2/2014)

Ahir, 1 de febrer de 2014, vaig participar a l’Assemblea Oberta d’Ara És Demà, organitzat per ICV-EUiA i ho vaig amb coherència amb els valors socialistes i amb la il·lusió de continuar aportant al projecte de la construcció de l'Aliança Catalana de Progrés.

En un moment en el què el model social europeu està en crisi, en què les respostes de la democràcia representativa son insuficients i en què paral·lelament s'està redefinint l'espai territorial, Catalunya necessita impulsar una nova etapa basada en el diàleg entre els diferents espais progressistes per trobar solucions enginyoses que permetin superar aquests reptes i articular un govern majoritari de progrés per Catalunya i els seus municipis.

Diversos moviments de l’esquerra catalana, fa anys que parlaven de la necessitat de nous espais plurals i oberts de trobada. Fins i tot, en el darrer Congrés del PSC (Desembre 2011) es va aprovar una resolució per una Aliança Catalana de Progrés en la que s’afirma que “Cal impulsar un moviment de base social, política i cultural, que integri tots els homes i dones, tots els segments socials que, a Catalunya, comparteixen els valors de llibertat i justícia social.”[1]

El 30 de juny del 2012 a Sant Feliu de Codines, centenars de persones de l’esquerra catalana vam acordar fundar el moviment AVANCEM, el moviment a favor de l’Aliança Catalana de Progrés. L’objectiu d’AVANCEM era i és “aglutinar una majoria política” que faciliti que les esquerres tornin a governar, “situant la igualtat social al capdamunt de l’agenda política a Catalunya[2]”.

Des de llavors, la gent d’AVANCEM i altres moviments socials i polítics de l’esquerra catalana, han organitzat diversos debats i punts de trobada avançar en aquesta línia. Però, sense dubte, el més números i impactant va ser l’acte d’ahir.

Ahir més 1.500 persones ens vam trobar a la Fàbrica Fabra Coats. Érem persones d’arreu de Catalunya, persones de totes les edats, provinents de diferents estrats polítics i socials que compartíem un mateix somni: “començar a treballar conjuntament, des d'ara mateix, per donar resposta als conflictes socials, econòmics i polítics que afecten el dia a dia de la gent[3].” 

Com deien ahir alguns assistents, estem en moments excepcionals i per tant, calen respostes excepcionals. L’Assemblea d’Ara És demà ha representat un cop de força per impulsar la unitat d’acció de l’esquerra catalana. Ara hem d’aprofitar aquest impuls i continuar treballant en aquesta línia. Només, si ens ho creiem i actuem amb decisió podrem avançar creant noves aliances d’esquerres que esdevinguin majoritàries i que donin resposta als desafiaments socials, democràtics i econòmics. Tenim un gran repte per endavant però ara més que mai, em sento amb força per afirmar que: creia, crec i creuré amb una Aliança de Progrés per Catalunya.

---

[1] Font: http://12congres.socialistes.cat/documents

[2] Font: http://avancem.cat/declaraciofundacional/

[3] Font: http://araesdema.cat/

Creia, crec i vull continuar creient amb l’Aliança de Progrés a Catalunya

Avui, 1 de febrer, participaré a l’Assemblea Oberta d’AraÉsDemà i ho faré per senzillament per una raó: creia, crec i vull continuar creient amb la necessitat d'impulsar l’Aliança de Progrés a Calalunya.

En un moment on el model social europeu està en crisi, on la democràcia és insuficient i en que paral·lelament s'està redefinint l'espai territorial, Catalunya necessita, més que mai, impulsar una nova etapa basada en el diàleg i la recerca de sinergies entre els diferents espais progressistes per trobar solucions enginyoses que permetin articular un govern majoritari de progrés per Catalunya i els seus municipis.

Diversos moviments de l’esquerra catalana, fa temps que parlaven de la necessitat de crear espai de trobada plurals, oberts i creats des de baix. Fins i tot, en el darrer Congrés del PSC es va aprovar una resolució en la que s’afirmava “Cal impulsar un moviment de base social, política i cultural, que integri tots els homes i dones, tots els segments socials que, a Catalunya, comparteixen els valors de llibertat i justícia social. (...). A partir d’aquest vast moviment, ha de ser possible articular una Aliança Catalana de Progrés que esdevingui majoritària de cara a l’any 2014”. (http://12congres.socialistes.cat/documents).

Poc després del 12è Congrés del PSC, el 30 de juny del 2012 a Sant Feliu de Codines, centenars de persones vam decidir conjuntament començar a fundar el Moviment AVANCEM, amb la voluntat de treballar a favor de la construcció de l’Aliança Catalana de Progrés per aglutinar una majoria política i que faciliti que les esquerres tornin a governar, situant la igualtat social al capdamunt de l’agenda política a Catalunya (http://avancem.cat/declaraciofundacional/).

Avui, m’emociona pensar que més d’un miler de persones s’han inscrit per participar en l'acte d' Assemblea Oberta d’Ara és Demà. Una Assemblea que de ben segur serà un pas més perquè la gent d’esquerres de Catalunya “podem debatre i compartir les estratègies, les iniciatives polítiques, tant per impulsar la confluència com per començar a treballar conjuntament, des d'ara mateix, per donar resposta als conflictes socials, econòmics i polítics que afecten el dia a dia de la gent”.  (http://araesdema.cat/)

Així doncs, amb coherència amb els valors socialistes i amb il·lusió de continuar aportant al projecte de la construcció de l'Aliança Catalana de Progrés, avui participaré a l’Assemblea Oberta. Espero que aquesta nova trobada ens ajudi a teixir xarxa, sinèrgies i confiança amb gent d’esquerres i catalanistes i així puguem avançar cap a una nova Catalunya i Europa Social, donant resposta als reptes democràtics i econòmics actuals. 

MY BODY, MY RIGHTS: Manifestacions a favor d'un avortament legal (Brussel·les i Espanya)

Més de 2.000 persones ens vam concentrar a Brussel·les per mostrar el nostre rebuig a la proposta de Llei de l'Avortament proposada pel PP.  Em va posar la pell de gallina, veure tanta gent mobilitzada per aquesta causa. I em va quedar clar que #NoEstemSols, i que  #JuntsPodem.

. 

(Imatges que vaig poder tirar en directe)

Les manifestacions no acaben aquí perquè aquest dissabte, 1 de Febrer, es preveu una gran mobilització a Madrid per defensar un #avoratmentlegal i #lliure. 

Si ens mobilitzem de manera massiva, estic segura que podem fer possible que aquesta proposta no arribi a llei, ja que LES DONES TENIM DRET A DECIDIR SOBRE EL NOSTRE COS! 

El “sí” del PSC, un vot coherent amb la nova cultura política

Dijous passat, 16 de gener de 2014, 87 diputats i diputades catalans, entre ells, 3 del PSC, van aprovar demanar la competència al Govern de l’Estat per convocar i celebrar referèndums,  basant-se amb l’article 150.2 de la Constitució Espanyola.

Escric aquest article per felicitar i agrair als 3 diputats/des del PSC, a Joan Ignasi Elena (diputat socialista per l’Alt Penedès i Garraf), Marina Geli i Núria Ventura el seu vot positiu. Creiem que el seu vot va ser coherent i legítim per les següents raons:

• Coherent i legítim amb el Programa Electoral del PSC de les eleccions 2012, el qual deia: “Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta”. Creiem que els polítics han de respectar i comprometre’s el seu programa electoral, sinó, quin sentit té la democràcia.
• Coherent amb el que volem els votants socialistes. Segons les enquestes,  el 70% dels electors del PSC en les autonòmiques de 2012 es mostra a favor del dret a decidir (Baròmetre de tardor del GESOP).
• Coherents amb els valors fundacionals del PSC. Tradicionalment, el PSC ha estat un partit clarament catalanista, democràtic, impulsor dels canvis que demana la ciutadania i defensor de la unitat civil del poble català.
• Coherents amb la nova cultura política.  La cultura política del país està canviant, va de “baix a dalt” i els electors volem ser consultats més enllà que una vegada cada 4 anys. Demà, la capacitat de convocar referèndums serà una eina molt necessària per la democràcia pels propers anys (i no només per consultar els drets nacionals, sinó també per altres drets socials). En aquesta nova cultura política és on també s'explica el fet de buscar sinèrgies entre les forces (progressistes) per fer aliances. 
•  Coherents amb el paper vertebrador del PSC.  El PSC sempre ha sigut vertebrador de la unitat civil de Catalunya i volem que ho continuï essent però per això cal que sigui respectuós amb totes les veus, el PSC per principis no pot posicionar-se a favor o en contra en una consulta sobre la sobirania de Catalunya però sí ha de fer una defensa aferrissada del dret a decidir, ha d’oferir als seus votants una bona explicació dels pros i els contres i permetre que cada ú decideixi segons la pròpia consciència. El que ens uneix als socialistes catalans és la voluntat de millora de la societat, l’eix social és el que ens impulsa a exercir responsabilitats arreu del territori català. L’espai socialista existeix i existirà sigui quin sigui el futur polític de Catalunya i el PSC ha de ser capaç de continuar vertebrant-lo.

Per tots aquests motius, celebro que Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura continuïn al Parlament com a representants del PSC i dels seus territoris. Al PSC no hi sobra ningú, al contrari.

La crisi del PSC, que s'ha fet més evident que mai en les darreres setmanes, pot significar el trencament definitiu del Partit o la oportunitat per reinventar-se de nou, per buscar una nova unitat civil dins de l’espai socialista i també, pel conjunt de la societat. Davant la dura crisi social, econòmica, política i nacional, ara més que mai,  cal que tots i totes els que defensem una nova cultura política dins del PSC (incloent les primàries obertes, la defensa d'una aliança catalana de progrés, la construció de decisons #desdebaix, etc.), unim esforços, que sumem, que integrem, que debatim i que arribem acords, mostrant d'aquesta manera el rebuig a les "velles" formes de fer política, més pròpies del s.XIX o d'un patí escolar dels anys 50-60 i tornant a il·lusionar de nous als ciutadans/es de Catalunya.   
Així doncs, espero que ens les properes setmanes puguem veure gestos del #NOUPSC que avancin cap aquesta #nova forma de  política i que ens permeti continuar creient que “encara ens queden molts camins per recórrer, afortunadament”.  

La llavor del Raval: Intervenció de Marta Junqué a l’acte de presentació de la candidatura de Joan Ignasi Elena (des 2011)

Bona tarda a totes i a tots! 

El meu nom és Marta Junqué i estic aquí per acompanyar-vos durant aquesta estona a que conegueu el projecte polític del Joan Ignasi Elena. Però abans de començar, m’agradaria explicar-vos perquè soc socialista i perqué soc aquí, donant suport al Nàtius.

Tinc 24 anys i sóc militant del PSC i politòloga. Política no només és el àmbit d’estudi i sinó també el meu hobbie. Des de ben petita, a casa, m’han ensenyat la importància de la política, que com bé diu el Nàtius, “és la idea més jove del món”. Quan tenia tres anys, el meu pare va ser escollit regidor d’un poble de 2.000 habitants, i gràcies a ell vaig aprendre que si hi havia una escola pública, si tenim transport escolar, si tenim un camp de futbol era perquè algú havia lluitat molt per aconseguir-la, perquè les coses col·lectives no es construeixen soles, ni surten del no res d’un dia per l’altre, sinó que es fan realitat amb l’esforç de molta gent.
La vida també m’ha permès valorar la importància de l’estat del benestar aconseguit gràcies a les polítiques d’esquerres. Si no tinguéssim una sanitat gratuïta i universal, la meva mare segurament no hauria pogut tenir dos transplantaments i segurament avui no podria ser aquí gaudint aquest acte amb nosaltres.
Aquests fets van contribuït decisivament en la meva persona i per això que, tant aviat vaig fer els 18 anys, vaig entrar a militar a l’agrupació de Vilafranca del Penedès, la meva ciutat i, amb el permís del Nàtius, la capital del Penedès…

Us explico això perquè recordo que quan vaig entrar al PSC hi vaig fer amb el cap ben alt perquè sabia que entrava en un partit que treballa per millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, especialment aquells que tenen menys, en un partit que no em fa triar entre Catalunya i Espanya, sinó que defensa l’encaix de Catalunya dins Espanya i d’aquestes dues dins Europa. En resum, un partit del qual em sento orgullosa de formar-me part.

No obstant, a mesura que ha anat passat el temps, he vist com aquest partit que m’imaginava s’ha anat enterbolint i això em fa que avui en dia estigui molt preocupada pel futur del meu partit. Aquesta preocupació ha fet que en els darrers mesos hagi viatjat per diferents indrets de Catalunya per reunir-me amb altres companys i companyes del partit que se senten decebuts amb el rumb que ha pres el partit. Un partit que s’ha vist completament desbordat per la marea d’esdeveniments que l’han enfonsat de manera successiva en els darrers dotze mesos. Desbordat per la crisi, és clar, però també pels errors comesos i pels canvis profunds que està experimentant la nostra societat.

Avui tenim un partit que ni ideològicament ni organitzativament dóna respostes ni als militants ni a la majoria dels ciutadans.

Però, davant d’aquesta situació, us haig de dir que encara hi ha lloc per l’optimisme, almenys per tres motius:

• En primer lloc, perquè estem davant del 12è congrés, que representa una oportunitat per redreçar el timó del nostre partit i regenar-lo. Un article del el País de la setmana passada, anunciava que les èlits del partit socialista tenen dues opcions davant de la davalla electoral: la “bunkerització” que acabarà comportant la desaparició del partit o bé “obertura i oxigenització” que permetrà que tornem a ser el partit més votat per la ciutadania. Jo crec que el PSC ha d’optar clarament per la segona. El Congrés ha de ser el començament d’un moviment que es profunditzi i completi després, en canvis de la ideología i de les maneres de fer des del Consell Nacional a les agrupacions.
• En segon lloc, perquè crec que el Joan Ignasi Elena és el millor candidat a primer secretari. Des de que el conec, m’ha encisat la seva coherència, la seva capacitat argumentativa, la seva fortalesa ideològica, fets que em donen confiança. També, el bon rotllo i l’optimisme que em transmet quan parles amb ell. Això, és el que em fa creure en el seu projecte.
• I en tercer lloc, el projecte que lidera, perquè és un projecte necessari, modern i capaç de fer que els ciutadans i ciutadanes d’esquerres recuperem la il·lusió i la confiança amb el Partit dels Socialistes. Estem en un moment clau per fer-ho.

Divendres, en una reunió, un company alertava que les idees poden fracassar per dos motius: quan tothom les compra, o quan ningú ho fa. Últimament tots els candidats a primer secretari parlen de “canvi, renovació, primàries”, però “encara que la música soni molt similar, quan pares atenció i sents la partitura, veus que hi ha diferències importants”. I avui m’agradaria posar èmfasi en aquestes diferències que fan que el projecte que lidera el Nàtius sigui diferent i des del meu punt de vista, el millor per renovar el PSC. Un projecte que com sabeu és:

• CATALANISTA
• PROFUNDAMENT D’ESQUERRES
• PROPOSA CANVIS DE FONS EN L’ESTRUCTURA DEL PARTIT PER A FER-LO MÉS OBERT I PARTICIPATIU.

Ara és moment de parlar del com organitzar el partit, no de qui vol ser candidat a les generals.

Però per explicar-vos aquests eixos avui tenim al Nàtius i també DONAREM LA PARAULA A POLÍTICS, MILITANTS, SIMPATITZANTS I AMICS PROGURESSISTES, que han volgut ser aquí donant suport al Nàtius i que volen compartir amb tots nosaltres les seves reflexions envers el contex

t actual, envers el partit i envers la candidatura del Joan Ignasi Elena.

Endavant. És hora de TORNAR A CONNECTAR i de donar NOVES RESPOSTES

- See more at: http://www.noucicle.org/lhora/?p=5028