Carta de comiat als companys/es del Partit dels Socialistes de Catalunya.
A part de ser una cançó de Beth Rodergas aquesta frase serveix per
expressar el que sento respecte la meva militància al Partit dels Socialistes
de Catalunya (PSC).
Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona profundament d’esquerres,
federalista catalana i europea i defensora de la democràcia representativa (de
debò) com al millor mecanisme social per a la transformació ciutadana.
Fa 8 anys, vaig iniciar la meva militància al PSC i ho vaig fer convençuda
que el Partit dels Socialistes Catalans era la millor eina per crear una societat
més justa. En aquells moments, el PSC
era un partit d’esquerres, amb vocació majoritària, amb capacitat d’arribar a
acords amb altres forces d’esquerres i defensor dels drets i voluntats dels
ciutadans de Catalunya.
En aquests 8 anys he tingut el plaer de poder formar part de les llistes a
les eleccions municipals a Vilafranca del Penedès, he format part les llistes electorals
de les Corts Espanyoles i he treballat en les executives del PSC a nivell
vilafranquí i del Penedès-Garraf. En aquests anys majoria de temps m’he sentit
molt orgullosa de defendre els encerts de l’obra del Govern d’Esquerres a la
Generalitat (amb els Governs encapçalats pel President Maragall i pel President
Montilla) i al Govern Espanyol (amb el Govern de Zapatero, especialment la
primera legislatura).
No obstant, en els darrers 2 anys i mig, aquest orgull de pertinença ha
anat disminuint. Cada cop m’he sentit més desencantada i distanciada en les
accions i decisions que el PSC adoptava a nivell local, català, estatal i
europeu. Ens hem anat convertint lluny de l’imaginari que em va animar a
militar. Propostes com el suport a del pacte d’estabilitat amb CIU, la manca
d’acords i sinèrgies amb altres entitats i partits d’esquerres, o mesures com
el suport al projecte de Barcelona World,
la implicació en trames poc ètiques i, fins i tot, corruptes (Caixa Catalunya,
portes giratòries, etc.), la tolerància envers un status quo que contribueix en crear una societat cada vegada més
desigual i empobrida a nivell europeu, la manca de defensa dels drets d’una societat
que vol decidir pacíficament al seu futur, etc... fan que el PSC s’allunyi de de
l’imaginari que em va animar a militar-hi. En aquests darrers anys, he intentat
en múltiples ocasions aportar el meu gra de sorra per canviar la direcció
(política i organitzativa) del PSC i ho he fet tant seguint les vies orgàniques
(formant part a les executives de l’agrupació de Vilafranca i de la Federació
Alt Penedès-Garraf o col·laborant amb el Programa per les passades europees)
com per vies alternatives (participant en el #Congrésdesdebaix, col·laborant a
la campanya de Joan Ignasi Elena com a 1er Secretari del PSC (Desembre 2011),
col·laborant amb el grup #AraPrimàries, liderat per Laia Bonet, participant en
les Trobades de Nou Cicle, Avancem, Fòrum Cívic, Agrupament, etc.). No obstant,
tot i l’esforç col·lectiu dedicat, els resultats de canvi obtinguts han estat
insuficients en la majoria de casos.
Sincerament, pensava que després de les europees del maig del 2014, on
quedava evident que el PSC havia perdut molt bona part dels seus votants (a les
municipals, autonòmiques, estatals i europees), seria possible fer un canvi
radical tant a nivell ideològic com a nivell organitzatiu al PSC. Tenia un bri d’esperança i per això vaig observar
des de la distància a la celebració del Congrés del PSC i del PSOE. Però
sincerament, transcorreguts uns mesos després dels respectius congressos, no
veig cap canvi significatiu més enllà dels canvis lampedusiants (canviar-ho tot
per a què res canvi). Per aquest motiu, em sento molt allunyada de les
polítiques proposades pel PSC i de la seva manera de fer aquestes polítiques. Ja
no en queda massa cosa del PSC que em va portar a fer-me militant.
Com a conseqüència, per coherència amb els meus principis, he decidit deixar les meves
responsabilitats orgàniques dins de l’executiva del PSC de la Federació X i de
Vilafranca així com la militància política en aquest partit.
Prenc aquesta pensada (i repensada) decisió i ho faig amb molta pena i molt
emocionada, però:
- Me’n vaig sabent que encara deixo molta bona gent socialista dins del PSC, que encara creuen que poden canviar-lo i que poden aportar el seu gra de sorra en els seus projectes municipals.
- Me’n vaig amb la consciència tranquil·la perquè des de fa 3 anys he lluitat per modernitzar, democratitzar i canviar el PSC.
- Me’n vaig amb l’esperança de saber que el panorama de la política del sud d’Europa està canviant i està demanant ser més democràtica, més representativa i més d’esquerres.
- Me’n vaig il·lusionada per què sé que hi ha altres projectes polítics i socials dins de l’espai socialista i europeista que comparteixen una manera d’entendre i de fer política similar a la meva.
- I el que és més important per a mi, me’n vaig sent fidel als meus principis i als de la gent que m’han donat la seva confiança.
·
Me’n vaig del PSC però que
continuaré vinculada amb la política, perquè no sabria entendre la vida sense pensar com millorar el benestar
col·lectiu. Tal i com deia Maria Aurèlia Capmany “crec en la vocació política de tots els homes i totes les dones”. Continuaré
dedicant el meu temps lliure (i de manera gratuïta, tal i com he fet sempre) en
col·laborar en la co-construcció d’un projecte
d’esquerres majoritari, renovador i radicalment representatiu i
democràtic.
Abans d’acomiadar-me, volia aprofitar el darrer paràgraf per a donar-vos
les GRÀCIES a tots els companys/es amb els qui he tingut el plaer de compartir
aquesta etapa política i especialment, a aquells/es als que alguna vegada en
confiat en mi. Gràcies per tot el que m’heu ensenyat (coses que intentaré repetir
i altres que intentaré no repetir). Estic segura que en el futur ens podrem
retrobar... perquè crec que els que compartim uns principis polítics i una
“nova” manera de fer política tard o d’hora tornarem a coincidir.
I com diu la cançó de la Beth “Bufen
temps però no hem de tenir por, és un temps de canvis que en porta de millors!”
(aquí teniu l’enllaç a la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=OGBhUCjcF74)
Vilafranca del Penedès - 23/11/2014
