Diumenge passat, 25 de maig de 2014, es
va (re-)confirmar que la tendència electoral del PSC continuava anant desastrosament
a la baixa i que per segona vegada consecutiva el Partit dels Socialistes de
Catalunya deixàvem de ser el partit referent / majoritari de l’esquerra. Aquest
mals resultats, ja no son un fet puntual, és una tendència repetida.
Tot i la tristesa de les primeres hores,
el dilluns ens vam despertar amb bones notícies: el PSOE, i altres partits de
socialistes europees, reaccionaven al missatge dels electors i anunciaven
canvis extraordinaris en els seus respectius partits.
No obstant, al PSC NO ha estat així ENCARA.
I matiso l’ENCARA, perquè crec que hi ha espai encara per l’optismisme.
Després del 25 de maig, sembla que molts
sectors del PSC estem d’acord que el Partit dels Socialistes catalans necessita un canvi
extraordinari, contundent i urgent. Aquestes peticions de canvi, ja no venen únicament
de la minoria de “crítics”, sinó que venen des de la Catalunya dels pobles (com
Lleida, Penedès, Garraf), fins a la Catalunya de la Ciutats (declaracions
d’alcaldables Jaume Collboni o Josep Mayoral), des dels joves (campanya de JSC
#ResetPSC) fins als no tant joves (intervencions de Joan Ignasi Elena o Xavier
Sabaté). Per primera vegada, després del darrer Congrés crec que som una
majoria els que pensem que el PSC necessita un canvi extraordinari, profund i
urgent. Això és una bona notícia.
No obstant, no ens podem quedar només
amb aquesta notícia. Hem d’anar més enllà. El més important a dia d’avui és
explicar i arribar a acords sobre en què hauria de consistir aquest canvi. En
aquest sentit, des del meu punt de vista aquest canvi hauria d’anar a canviar la direcció ideològica del
PSC i la direcció organitzativa, és a dir, hauria de ser un doble canvi:
• Canvi en la Direcció Ideològica: Calen
canvi polítics. Volem que el PSC sigui un defensor del catalanisme polític i un
garant del dret a decidir. Per això, cal que urgentment el PSC i el PSOE es ressituïn
en el debat sobre la consulta i que conjuntament donin respostes a curt i a mig
termini a la qüestió nacional catalana. I en paral•lel, volem que el PSC lideri
les polítiques socials i culturals
alternatives a les imposades per la dreta actual. Cal donar un gir d’esquerres
i mostrar a la ciutadania que la majoria dels socialistes no som “status quo”,
som treballadors que dediquem voluntàriament, en la majoria dels casos, a
treballar per un somni de progrés col·lectiu.
• Canvi en la Direcció Organitzativa:
Demanem canvis organitzatius significatius en la Direcció del partit, volem una
autèntica regeneració democràtica. Els nous líders del partit han de ser per
persones que fomentin una cultura de consens i de pacte dins del partit i també
a fora, amb altres plataformes polítiques. Al PSC no hi sobre ningú. Cal canvi
de líders, cal persones que acceptin les seves responsabilitats dels mals
resultats, facin un pas al costat i deixin terreny a altres company/es que
tinguin idees noves i renovades per liderar el PSC.
Per adoptar aquests canvis, es pot optar per diverses
opcions. La més adequada, donada la greu situació de confiança política que viu
el PSC, des del meu punt de vista seria:
1) demanar un pas al costat del Pere Navarro i el seu equip, 2) Convocar
Congrés Extraordinari, per elegir uns nous líders, una nova forma de fer
política i una nova direcció ideològica del PSC:
Crec que aquest doble canvi s’ha de visualitzar de manera
urgent, si volem que els ciutadans de Catalunya puguin tornar a confiar amb el
PSC com un partit de govern a nivell català i local i si volem que els militants
del PSC continuem treballant per la causa socialista dins del Partit. Si el
partit no reacciona i continua “segrestat” pels interessos 3-4 de Federacions,
som molts militants que no ens quedarà cap altre opció que marxar per formar un
altre projecte Socialista Català que tingui vocació majoritària i de govern.
.JPG)
