El “sí” del PSC, un vot coherent amb la nova cultura política

Dijous passat, 16 de gener de 2014, 87 diputats i diputades catalans, entre ells, 3 del PSC, van aprovar demanar la competència al Govern de l’Estat per convocar i celebrar referèndums,  basant-se amb l’article 150.2 de la Constitució Espanyola.

Escric aquest article per felicitar i agrair als 3 diputats/des del PSC, a Joan Ignasi Elena (diputat socialista per l’Alt Penedès i Garraf), Marina Geli i Núria Ventura el seu vot positiu. Creiem que el seu vot va ser coherent i legítim per les següents raons:

• Coherent i legítim amb el Programa Electoral del PSC de les eleccions 2012, el qual deia: “Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta”. Creiem que els polítics han de respectar i comprometre’s el seu programa electoral, sinó, quin sentit té la democràcia.
• Coherent amb el que volem els votants socialistes. Segons les enquestes,  el 70% dels electors del PSC en les autonòmiques de 2012 es mostra a favor del dret a decidir (Baròmetre de tardor del GESOP).
• Coherents amb els valors fundacionals del PSC. Tradicionalment, el PSC ha estat un partit clarament catalanista, democràtic, impulsor dels canvis que demana la ciutadania i defensor de la unitat civil del poble català.
• Coherents amb la nova cultura política.  La cultura política del país està canviant, va de “baix a dalt” i els electors volem ser consultats més enllà que una vegada cada 4 anys. Demà, la capacitat de convocar referèndums serà una eina molt necessària per la democràcia pels propers anys (i no només per consultar els drets nacionals, sinó també per altres drets socials). En aquesta nova cultura política és on també s'explica el fet de buscar sinèrgies entre les forces (progressistes) per fer aliances. 
•  Coherents amb el paper vertebrador del PSC.  El PSC sempre ha sigut vertebrador de la unitat civil de Catalunya i volem que ho continuï essent però per això cal que sigui respectuós amb totes les veus, el PSC per principis no pot posicionar-se a favor o en contra en una consulta sobre la sobirania de Catalunya però sí ha de fer una defensa aferrissada del dret a decidir, ha d’oferir als seus votants una bona explicació dels pros i els contres i permetre que cada ú decideixi segons la pròpia consciència. El que ens uneix als socialistes catalans és la voluntat de millora de la societat, l’eix social és el que ens impulsa a exercir responsabilitats arreu del territori català. L’espai socialista existeix i existirà sigui quin sigui el futur polític de Catalunya i el PSC ha de ser capaç de continuar vertebrant-lo.

Per tots aquests motius, celebro que Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura continuïn al Parlament com a representants del PSC i dels seus territoris. Al PSC no hi sobra ningú, al contrari.

La crisi del PSC, que s'ha fet més evident que mai en les darreres setmanes, pot significar el trencament definitiu del Partit o la oportunitat per reinventar-se de nou, per buscar una nova unitat civil dins de l’espai socialista i també, pel conjunt de la societat. Davant la dura crisi social, econòmica, política i nacional, ara més que mai,  cal que tots i totes els que defensem una nova cultura política dins del PSC (incloent les primàries obertes, la defensa d'una aliança catalana de progrés, la construció de decisons #desdebaix, etc.), unim esforços, que sumem, que integrem, que debatim i que arribem acords, mostrant d'aquesta manera el rebuig a les "velles" formes de fer política, més pròpies del s.XIX o d'un patí escolar dels anys 50-60 i tornant a il·lusionar de nous als ciutadans/es de Catalunya.   
Així doncs, espero que ens les properes setmanes puguem veure gestos del #NOUPSC que avancin cap aquesta #nova forma de  política i que ens permeti continuar creient que “encara ens queden molts camins per recórrer, afortunadament”.