La llavor del Raval: Intervenció de Marta Junqué a l’acte de presentació de la candidatura de Joan Ignasi Elena (des 2011)

Bona tarda a totes i a tots! 

El meu nom és Marta Junqué i estic aquí per acompanyar-vos durant aquesta estona a que conegueu el projecte polític del Joan Ignasi Elena. Però abans de començar, m’agradaria explicar-vos perquè soc socialista i perqué soc aquí, donant suport al Nàtius.

Tinc 24 anys i sóc militant del PSC i politòloga. Política no només és el àmbit d’estudi i sinó també el meu hobbie. Des de ben petita, a casa, m’han ensenyat la importància de la política, que com bé diu el Nàtius, “és la idea més jove del món”. Quan tenia tres anys, el meu pare va ser escollit regidor d’un poble de 2.000 habitants, i gràcies a ell vaig aprendre que si hi havia una escola pública, si tenim transport escolar, si tenim un camp de futbol era perquè algú havia lluitat molt per aconseguir-la, perquè les coses col·lectives no es construeixen soles, ni surten del no res d’un dia per l’altre, sinó que es fan realitat amb l’esforç de molta gent.
La vida també m’ha permès valorar la importància de l’estat del benestar aconseguit gràcies a les polítiques d’esquerres. Si no tinguéssim una sanitat gratuïta i universal, la meva mare segurament no hauria pogut tenir dos transplantaments i segurament avui no podria ser aquí gaudint aquest acte amb nosaltres.
Aquests fets van contribuït decisivament en la meva persona i per això que, tant aviat vaig fer els 18 anys, vaig entrar a militar a l’agrupació de Vilafranca del Penedès, la meva ciutat i, amb el permís del Nàtius, la capital del Penedès…

Us explico això perquè recordo que quan vaig entrar al PSC hi vaig fer amb el cap ben alt perquè sabia que entrava en un partit que treballa per millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, especialment aquells que tenen menys, en un partit que no em fa triar entre Catalunya i Espanya, sinó que defensa l’encaix de Catalunya dins Espanya i d’aquestes dues dins Europa. En resum, un partit del qual em sento orgullosa de formar-me part.

No obstant, a mesura que ha anat passat el temps, he vist com aquest partit que m’imaginava s’ha anat enterbolint i això em fa que avui en dia estigui molt preocupada pel futur del meu partit. Aquesta preocupació ha fet que en els darrers mesos hagi viatjat per diferents indrets de Catalunya per reunir-me amb altres companys i companyes del partit que se senten decebuts amb el rumb que ha pres el partit. Un partit que s’ha vist completament desbordat per la marea d’esdeveniments que l’han enfonsat de manera successiva en els darrers dotze mesos. Desbordat per la crisi, és clar, però també pels errors comesos i pels canvis profunds que està experimentant la nostra societat.

Avui tenim un partit que ni ideològicament ni organitzativament dóna respostes ni als militants ni a la majoria dels ciutadans.

Però, davant d’aquesta situació, us haig de dir que encara hi ha lloc per l’optimisme, almenys per tres motius:

• En primer lloc, perquè estem davant del 12è congrés, que representa una oportunitat per redreçar el timó del nostre partit i regenar-lo. Un article del el País de la setmana passada, anunciava que les èlits del partit socialista tenen dues opcions davant de la davalla electoral: la “bunkerització” que acabarà comportant la desaparició del partit o bé “obertura i oxigenització” que permetrà que tornem a ser el partit més votat per la ciutadania. Jo crec que el PSC ha d’optar clarament per la segona. El Congrés ha de ser el començament d’un moviment que es profunditzi i completi després, en canvis de la ideología i de les maneres de fer des del Consell Nacional a les agrupacions.
• En segon lloc, perquè crec que el Joan Ignasi Elena és el millor candidat a primer secretari. Des de que el conec, m’ha encisat la seva coherència, la seva capacitat argumentativa, la seva fortalesa ideològica, fets que em donen confiança. També, el bon rotllo i l’optimisme que em transmet quan parles amb ell. Això, és el que em fa creure en el seu projecte.
• I en tercer lloc, el projecte que lidera, perquè és un projecte necessari, modern i capaç de fer que els ciutadans i ciutadanes d’esquerres recuperem la il·lusió i la confiança amb el Partit dels Socialistes. Estem en un moment clau per fer-ho.

Divendres, en una reunió, un company alertava que les idees poden fracassar per dos motius: quan tothom les compra, o quan ningú ho fa. Últimament tots els candidats a primer secretari parlen de “canvi, renovació, primàries”, però “encara que la música soni molt similar, quan pares atenció i sents la partitura, veus que hi ha diferències importants”. I avui m’agradaria posar èmfasi en aquestes diferències que fan que el projecte que lidera el Nàtius sigui diferent i des del meu punt de vista, el millor per renovar el PSC. Un projecte que com sabeu és:

• CATALANISTA
• PROFUNDAMENT D’ESQUERRES
• PROPOSA CANVIS DE FONS EN L’ESTRUCTURA DEL PARTIT PER A FER-LO MÉS OBERT I PARTICIPATIU.

Ara és moment de parlar del com organitzar el partit, no de qui vol ser candidat a les generals.

Però per explicar-vos aquests eixos avui tenim al Nàtius i també DONAREM LA PARAULA A POLÍTICS, MILITANTS, SIMPATITZANTS I AMICS PROGURESSISTES, que han volgut ser aquí donant suport al Nàtius i que volen compartir amb tots nosaltres les seves reflexions envers el contex

t actual, envers el partit i envers la candidatura del Joan Ignasi Elena.

Endavant. És hora de TORNAR A CONNECTAR i de donar NOVES RESPOSTES

- See more at: http://www.noucicle.org/lhora/?p=5028